dilluns, 5 de febrer del 2018

TURN THE NEGATIVE INTO POSITIVE

(Traducción al castellano al final del artículo)

Transforma els aspectes negatius en positius.
No m'és senzill sortir en bicicleta. Esgarrapar al meu dia a dia 3 o 4 horetes (totes juntes) per anar a rodar i fer quilòmetres és com un trencaclosques en que costa molt fer encaixar totes les peces. Que quan ho aconsegueixes se't posi a ploure...és una molt mala passada. Doncs això és el que em va passar ahir diumenge. I, òbviament, em vaig quedar sense bici. Encara que deixi de ploure, amb l'asfalt moll i el del cobert no em ve de gust sortir.

Però tenia clar que aniria a córrer. I que aprofitaria el matí per anar una mica més enllà dels 12 o 13 km. que estava fent en els entrenaments setmanals.

Esperar va tenir la seva recompensa. El fred que feia ahir a Madrid va convertir la pluja en neu i el panorama va canviar completament. El que per als cotxes, el trànsit, els camps de cultiu, el clavegueram i tantes altres coses és un gran inconvenient, per al món de l'oci és una genialitat.  Ahir, ni em vaig posar a esquiar ni a fer ninots de neu. Però els 15 quilometrets que em vaig marcar sota la intensa nevada van ser brutals. Floquets petits, floquets grans, floquets sense forma...els anava veient caure i anava gaudint de cadascuna de les meves passes.
Imatge de @LaCorralaM21
Quan tornaba cap a casa ho feia somrient, tot recordant que se m'havia escapat un matí de ciclisme, però que havia guanyat una d'aquelles experiències que queden en el record.

I, a més, per primera vegada aquest 2018, en el tancament del quilometratge de cada setmana vaig superar els números de l'any passat (de 68,2 a 78,1 km.). I això, de cara al Challenge Madrid és una petita, però molt bona notícia.


TURN THE NEGATIVE INTO POSITIVE

Transforma los aspectos negativos en positivos.
No me resulta sencillo salir en bicicleta. Arañar a mi día a día 3 o 4 horas seguidas para ir a rodar y hacer kilómetros es como un rompecabezas en el que cuesta mucho hacer encajar todas las piezas. Que cuando lo consigas se te ponga a llover...es una mala pasada. Pues eso es lo que me sucedió ayer domingo. Y, obviamente, me quedé sin bici. Aunque deje de llover, con el asfalto mojado y cielo cubierto de nubes no me apetece salir.

Pero tenía claro que iría a correr. Y que aprovecharía la mañana para ir un poco más allá de los 12 o 13 km. que estaba haciendo en los entrenamientos semanales.

Esperar tuvo su recompensa. El frío que hacía ayer en Madrid convirtió la lluvia en nieve y el panorama cambió completamente. Lo que para los coches, el tráfico, los campos de cultivo, las cloacas y tantas otras cosas en un gran inconveniente, para el mundo del ocio es una genialidad. Ayer, ni me puse a esquiar ni a hacer muñecos de nieve. Pero los 15 kilómetros que me marqué bajo la intensa nevada fueron brutales. Copos pequeños, copos grandes, copos sin forma...los iba viendo caer e iba disfrutando de cada una de mis zancadas.
Imagen de @LaCorralaM21
Cuando llegué a casa lo hacía con una sonrisilla, recordando que se me había escapado una mañana de ciclismo, pero que había ganado una de esas experiencias que quedan para el recuerdo.

Y, además, por primera vez en este 2018, en el cierre del kilometraje de cada semana, superé los números del año pasado (de 68,2 a 78,1 km.). Y esto, de cara al Challenge Madrid es una pequeña, pero muy buena noticia.

dijous, 1 de febrer del 2018

GENER JA ÉS HISTÒRIA. BALANÇ.

(Traducción al castellano al final del artículo)

S'ha acabat el mes de gener i passo balanç a aquest inici de 2018, un any en què els meus esforços van encaminats al Challenge Madrid del 23 de setembre, amb l'objectiu de millorar les meves prestacions de l'edició del 2017.
El primer que he fet ha estat un recompte dels entrenaments. Des de l'1 de gener fins al dia abans de la cursa vaig sumar 2.291 quilòmetres de córrer a peu, 2.973 quilòmetres en bicicleta i 60.000 metres de natació, una xifra que confio superar quan arribi el moment.
En aquests tres primers mesos, però, sempre aniré bastant al darrere, ja que ara fa un any encara no havia nascut en Nil (2 de març) i la meva llibertat de moviments era bastant més gran que actualment. Així doncs, anirem a pams. Els números queden així:
221,4 km. de córrer (299,6 km., l'any passat).
259,8 km. de bici (318,7 km., l'any passat).
0 m. de natació (4.750 m., l'any passat).

Després de la lesió al bessó que em va deixar sense San Silvestre Vallecana, cada setmana he anat augmentant el quilometratge (11, 55, 57, 60) i ara veig que, tot i que a ritmes molt lents, començo a anar per bon camí.
A nivell ciclista, la pluja m'ha impedit sortir algun dels dies que tenia indicats, però intento entrar en rutina.
El compte pendent continua sent la natació. És la disciplina que menys considero, de cara a la triatló de llarga distància, sí. Però m'hi hauré d'anar posant. El meu compromís, de cara al mes de febrer, és tornar a la piscina.


ENERO YA ES HISTORIA. BALANCE.

Se acabó el mes de enero y paso balance a este inicio de 2018, un año en el que mis esfuerzos van encaminados al Challenge Madrid del 23 de septiembre, con el objetivo de mejorar mis prestaciones de la edición de 2017.

Lo primero que he hecho ha sido un recuento de los entrenamientos. Desde el 1 de enero i hasta el día antes de lacarrera, sumé 2.291 kilómetros a pie, 2.973 kilómetros en bicicleta y 60.000 metros de natación, una cifra que confío superar cuando llegue el momento. En estos tres primeros meses, sin embargo, siempre iré bastante por detrás, ya que ahora hace un año todavía no habían nacido Nil (2 de marzo) y mi libertad de movimientos era bastante más grande que actualmente. Así pues, iremos a palmos. Los números quedaron así:
221,4 km. de correr (299,6 km., el año pasado).
259,8 km. de bici (318,7 km., el año pasado).
0 m. de natación (4.750 m., el año pasado).

Después de la lesión en el gemelo que me dejó sin San Silvestre Vallecana, cada semana he ido aumentando el kilometraje (11, 55, 57, 60) y ahora veo que, a pesar de que los hago a ritmos muy lentos, empiezo a encontrar el camino correcto.
A nivel ciclista, la lluvia me ha impedido salir alguno de los días que tenía indicados, pero intento entrar en rutina.
Mi cuenta pendiente sigue siendo la natación. Es la disciplina que menos considero, de cara al triatlón de larga distancia, sí. Pero me tendré que ir preparando. Mi compromiso, de cara al mes de febrero, es volver a la piscina.