divendres, 1 de desembre del 2017

BUSCANT UN PUNT DE FORMA PER A LA MITJA DE FIGUERES

(Traducción al castellano al final del artículo)

Gairebé quatre setmanes sense escriure al blog. 25 dies sense notícies, per falta de temps. El que sí que he pogut fer és anar trampejant per entrenant-me. Menys del que hauria volgut, però tampoc em queixo. L'objectiu segueix sent baixar de 37'30" en un 10.000 en aquest 2017, però abans d'intentar-ho, aquest cap de setmana faré una incursió en els 21K, a la Mitja de Figueres.

Sense pretensions, amb ganes de gaudir de la distància, amb il·lusió per tornar a competir a Catalunya, en una cursa de nova creació, que es va estrenar l'any passat, i que té un futur il·lusionant al davant. Fa pinta que farà fred i que no plourà, però el que serà una incógnita fins l'últim moment és el vent. A l'Empordà, ja se sap, hi bufa la Tramuntana. Els de fora, estem tots avisats.
Des que vaig superar la lesió dels genolls que em va tenir 3 anys parat, he corregut tres mitges maratons:

9/12/2016 / Villaverde - 1:23'36"
30/1/2017 / Getafe - 1:20'59"
5/2/2017 / Vías Verdes Arganda - 1:24'30"

Per molt que vulgui recordar temps pretèrits en què corria a altres ritmes i el meu cos aguantava el que li demanés, els anys no perdonen. I aquesta és la meva realitat actual, sempre per damunt de l'1:20'.

Estic pesat, lent i sense xispa. No em canso però tampoc em veig fresc.
Ara bé, avui he fet el millor entrenament des que vaig acabar el Challenge de Madrid. En un circuit on només hi tinc referències dels últims dos anys, al parc del Conde Orgaz, aquest matí he fet la meva segona millor marca de sempre 13'13", a només 10" del rècord, que vaig aconseguir a mitjans del passat mes de gener, poc abans de la Mitja de Getafe. És a dir, content. Sí, molt, pero no aspiro a baixar d'1:22'00". Confio quedar-m'hi a prop.



BUSCANDO UN PUNTO DE FORMA PARA LA MEDIA DE FIGUERES

Casi cuatro semanas sin escribir en el blog. 25 días sin noticias, por falta de tiempo. Lo que sí que he podido hacer es ir robarle tiempo al tiempo para entrenarme. Menos del que habría deseado, pero tampoco me quejo. El objetivo sigue siendo bajar de 37'30" en un 10.000 antes de fin de año. Pero voy a abrir un paréntesis y este fin de semana haré una incursión en los 21K, en la Media de Figueres.

Sin pretensiones, con ganas de disfrutar de la distancia, con ilusión por volver a competir en Catalunya, en una carrera de nueva creación, que se estrenó el año pasado, y que tiene un futuro ilusionante por delante.
Tiene pinta que hará frío y que no lloverá, pero lo que será una incógnita hasta el último momento es el viento. En el Empordà, ya se sabe, sopla la Tramuntana. Los que vamos de fuera, estamos todos avisados.
Desde que superé la lesión en las rodillas que me tuvo 3 años parado, he corrido tres medios maratones:

9/12/2016 / Villaverde - 1:23'36"
30/1/2017 / Getafe - 1:20'59"
5/2/2017 / Vías Verdes Arganda - 1:24'30"

Por mucho que quiera recordar tiempos pretéritos, en los que corría a otros ritmos y mi cuerpo aguantaba lo que le pidiese, los años no perdonan. Y esa es mi realidad actual, siempre por encima de la 1:20'

Estoy pesado, lento y sin chispa. No me canso, pero tampoco me veo fresco.
Sin embargo, sorprendentemente, hoy he realizado el mejor entrenamiento desde que acabé el Challenge de Madrid. En un circuito en el que tengo referencias durante los dos últimos años, el parque del Conde Orgaz, esta mañana he hecho mi segunda mejor marca de siempre, 13'13", a sólo 10" del récord, que conseguí a mediados del pasado mes de enero, poco antes de la Media de Getafe. Es decir, contento. Sí, mucho. Pero no aspiro a bajar de 1:22'00. Confío estar cerca de esos números.