diumenge, 28 d’agost del 2016

CURSA DE SOTILLO DE LA ADRADA, EL MEU RETORN AL MÓN ATLÈTIC

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

Han hagut de passar dos anys, nou mesos i un dia.  Tinc records meravellosos d'aquella Ultra Trail de Collserola, a finals del 2013, tot i que unes molèsties als dos genolls van estar a punt d'acabar amb la meva carrera com a atleta. No van ser un ni dos, els metges que em van dir que seria millor acomiadar-me de córrer, que abandonés la il·lusió per allò que més m'agrada fer. Fins que, gairebé per casualitat, vaig anar a parar al doctor Carles Pedret. Gràcies a ell vaig recuperar la confiança i, el que és més important, també vaig recuperar els genolls.
Avui, una eternitat després d'aquella cursa, m'he tornat a penjar un dorsal al pit, a la Cursa de Sotillo de la Adrada (Àvila).
Dir que abans de la cursa estava nerviós és poc. En l'escalfament amb en Jero i alguns dels Kamparredores he sentit unes petites molèsties, habituals en l'inici de qualsevol escalfament, però perilloses abans del retorn a les curses.
No hi ha hagut tret de sortida, n'hi ha hagut prou amb un senzill compte enrere de viva veu.
Soooooooom-hi!!!
Tres voltes a un circuit de poc més de tres quilòmetres, per a un total de 9.600 metres.
Surto fort, com acostumava a fer temps enrere. Ja sé que no aguantaré gaires metres, però les sensacions són esplèndides. Ni que sigui durant una breu estona vull gaudir anant ràpid... i sense patir. Dura poc i afluixo. Si he de començar a patir tan aviat, potser acabi recordant el dia del meu retorn pel 'defalliment del debutant'. I no cal. Vaig a un ritme viu però sostingut, intentant conservar forces per a la pujada final. Tanco els punys i serro les dents.
Alegria, satisfacció, felicitat.
39è de la classificació general, amb un temps de 39'20" (que em deixen una mitjana de 4'04"/km...que en una projecció a un 10.000 ho deixarien en 40'40").
Reflexions després de veure el pas per volta (12'47, 13'11, 13'22)? Ara que sé que puc córrer, val la pena seguir cuidant-me i posar-me a entrenar una altra vegada.



CARRERA DE SOTILLO DE LA ADRADA, MI REGRESO AL MUNDO ATLÉTICO

Han tenido que pasar dos años, nueve meses y un día. Guardo recuerdos maravillosos de esa Ultra Trail de Collserola, de finales del 2013... a pesar de que unas molestias en las dos rodillas estuvieron a punto de acabar con mi carrera como atleta. No fueron uno ni dos, los médicos que me dijeron que sería mejor que me olvidase de correr, que abandonase mi ilusión por aquello que más me gusta hacer. Hasta que, casi por casualidad, fui a parar al doctor Carles Pedret. Gracias a él fui recuperando la confianza y, lo que es más importante, también recuperé las rodillas.
Hoy, una eternidad después de esa carrera, me he vuelto a poner un dorsal, en la Carrera Popular de Sotillo de la Adrada (Ávila).
Afirmar que antes de la carrera estaba nervioso es poco. En el calentamiento con Jero y algunos Kamparredores he notado unas pequeñas molestias, unas sensaciones habituales en el inicio de cualquier calentamiento, pero peligrosas antes de mi regreso a las carreras.
No ha habido disparo de salida. Tras una sencilla cuenta atrás todos hemos empezado a correr.
Vamoooooooos!!!
Tres vueltas a un circuito de poco más de tres kilómetros, para un total de 9.600 metros.
Salgo fuerte, como solía hacer tiempo atrás. Ya sé que no aguantaré muchos metros, pero las sensaciones son espléndidas. Ni que sea durante un breve ratito, quiero disfrutar yendo rápido...y sin sufrir. Dura poco y aflojo. Si he de empezar a sufrir tan pronto, quizás acabe recordando el día de mi regreso por el 'desfallecimiento del debutante'. Y no es necesario. Voy a un ritmo vivo pero sostenido, intentando conservar fuerzas para la subida final. Cierro los puños y aprieto los dientes.
Alegría, satisfacción, felicidad.
39o de la clasificación general, con un tiempo de 39'20" (que me dejan una media de 4'04"/km...que en una proyección a un 10.000 lo dejaría en 40'40").
Reflexiones después de ver el paso por vuelta (12'47, 13'11, 13'22)? Ahora que sé que puedo correr, merece la pena seguir cuidándome y ponerme a entrenar de nuevo.

2 comentaris:

Marc Cortés ha dit...

Felicitats perqué només els que hem estat al pou i ens agrada còrrer sabem el que significa tornar-se a posar un dorsal. I tu has hagut de lluitar molt. Ara a seguir!!

Sebas Guim ha dit...

Gràcies, Marc!!! Estic gaudint d'una manera boja!!! Ni t'ho imagines .Merci!!!