divendres, 17 de gener del 2014

MARATÓ COSTA DAURADA, JA ÉS AQUÍ

(VERSIÓN EN CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

No, però Sí.
No. Els miracles no existeixen, no m'he recuperat a temps. Diumenge no em penjaré el dorsal al pit per córrer la Marató Costa Daurada Tarragona 2017. Fa un bon grapat de mesos em vaig comprometre amb els amics del club Runners Tarragona a fer de llebre de tres hores. Era un repte que em motivava moltíssim. En totes les maratons, el grup de corredors que busca el mític -SUB3H- és molt nombrós, fa "patxoca" i hi ha un ambient esplèndid. Tot i que a mida que passen els quilòmetres, sobretot després de la mitja marató, el grup va perdent unitats, t'adones de la lluita que mantenen aquells que segueixen allà al peu del canó. I, aleshores, veient-ho des de fora, et preguntes....quants aconseguiran el seu objectiu? Jo ja havia visualitzat la prova. No conec bé Tarragona però havia fet un cop d'ull al circuit i ja tenia estratègies al cap per intentar ajudar els valents de la millor manera possible. Malauradament, una lesió al genoll m'impedirà ser a la línia de sortida.
. A la línia de sortida sí que hi seré, però amb roba d'abric. Disposat a animar, a sumar, a afegir el meu gra de sorra...a tot allò que em permetin les meves limitacions. Fins i tot, si hi hagués alguna vacant entre els voluntaris, m'encantaria entregar gels o begudes en un avituallament. El que faci falta.
Abans però, demà a la tarda, a les set, tindré el privilegi de participar en una de les conferències que tindran lloc a la Fira del Corredor (al Refugi número 1 del Moll de Costa), per parlar sobre el BOOM DEL RUNNING, en una xerrada en què tindré el privilegi de compartir taula amb en Jaume Leiva, la María Vasco, en Joseba Beloki i en Xavi Bonastre. Us hi espero a tots!!!


MARATÓ COSTA DAURADA, YA ESTÁ AQUÍ
No, pero Sí.
No. Los milagros no existen, no me he recuperado a tiempo. El domingo no me colgaré el dorsal en el pecho para correr el Marató Costa Daurada Tarragona 2017. Hace unos meses me comprometí con los amigos del club Runners Tarragona para hacer de liebre de tres horas. Era un reto que me motivaba muchísimo. En todos los maratones, el grupo de corredores que busca el mítico -SUB3H- es muy numeroso, impresiona verlo pasar y se percibe un ambient espléndido. Aunque va perdiendo unidades a medida que pasan los kilómetros, desde fuera te das cuenta de la lucha que mantienen aquellos que siguen ahí, al pie del cañón. Y, entonces, te preguntas...cuántos de ellos conseguirán su objetivo? Yo ya había visualizado la prueba. No conozco bien Tarragona pero había echado un vistazo al circuito y ya tenía estrategias en mente para intentar ayudar a los valientes de la mejor manera posible. Desgraciadamente, una lesión en la rodilla me impedirá tomar la salida.
. En la línea de salida sí que estaré, pero con ropa de abrigo. Dispuesto a animar, a sumar, a añadir mi granito de arena...a todo aquello que me permitan mis limitaciones. Incluso, si hubiera alguna vacante entre los voluntarios, me encantaría entregar geles o bebidas en un avituallamento. Lo que haga falta.
Antes de ello, sin embargo, mañana a las siete de la tarde tendré el privilegio de participar en una de las conferencias que tendrán lugar en la Feria del Corredor (en el Refugio número 1 del Moll de Costa), para hablar sobre el BOOM DEL RUNNING, en una charla en la que tendré el privilegio de compartir mesa con Jaume Leiva, María Vasco, Joseba Beloki y Xavi Bonastre. Us espero a todos!!!