dissabte, 16 de novembre del 2013

LA CUERDA LARGA? UN ALTRE DIA SERÀ

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO

Hi va haver de tot. Es tractava de fer un entrenament de muntanya però no havia de ser un entrenament qualsevol...Vaig pujar cap al port de Navacerrada amb la idea de recórrer la Cuerda Larga, anada i tornada fins al port de la Morcuera, una de les rutes mítiques de la serralada madrilenya (18x2=36kms), que mai abans havia fet de forma sencera. I el repte haurà d'esperar encara una temporadeta més. Quan vaig sortir del cotxe ja vaig veure que els plans inicials podien acabar canviant.
Feia un vent de nassos, el cel estava tot cobert i alguns petits floquets de neu anaven caient damunt l'asfalt. La sensació de fred era molt gran.
Vaig pujar cap a la Bola del Mundo (2.265 metres) i allà no m'hi veia gens ni mica, la boira ho cobria pràcticament tot.
Una petita escletxa em va ajudar a trobar el camí cap al cerro de Valdemartín (2.283metres), on vaig arribar una estona després. Allà es va obrir el cel i vaig aprofitar per reorientar-me. En aquesta segona imatge s'hi pot veure, al fons, una de les Cabezas de Hierro (2.383 metres). 
En el vessant sud, en aquesta última imatge, la Pedriza m'oferia aquesta preciosa panoràmica. Però quan vaig seguir Cuerda Larga endavant, enmig dels núvols altra vegada, tornava a no veure-hi. El vent bufava amb violència i vaig decidir canviar els plans. A la Loma de Pandasco (2.238 metres) vaig deixar el camí a la dreta i vaig baixar pel vessant nord, en direcció a Rascafría, cap a qualsevol indret on pogués trobar unes millors condicions.
Entre arbustos i rierols, el vent i la neu, vaig patir una petita ensopegada i vaig caure de morros. No em vaig fer res, però quan vaig arribar a una pista forestal que avança d'est a oest, em vaig adonar que m'havia fet una ferida i que no havia deixat de sagnar. 
Una mica d'aigua per netejar-la i vaig continuar avançant. Ja no feia tant fred i ni plovia ni nevava. Després de cinc còmodes quilòmetres corrent amb comoditat, em vaig animar i vaig decidir tornar a trencar cap amunt, per recuperar la Cuerda Larga, de tornada. Ho vaig fer a l'alçada de Valdesquí i quan vaig arribar a la Bola del Mundo, el panorama no havia variat gens ni mica.
Hi havia més neu, vent i fred (-5ºC) que anteriorment. S'hi veia tant poc que no vaig lamentar els quilòmetres de pista forestal per on havia corregut, buscant la calma. Al final, 30 kms, 4 hores, 1.550 metres de desnivell positiu i una gran estrena de les noves Asics Fuji Trabuco 2. Amb elles correré la Ultra Trail Collserola, la setmana que ve.

LA CUERDA LARGA? OTRO DÍA SERÁ

Hubo de todo. Se tataba de hacer un entrenamiento de montaña pero no iba a ser un entrenamiento cualquiera...Subí al puerto de Navacerrada con la idea de recorrer la Cuerda Larga, ida y vuelta hasta el puerto de la Morcuera, una de las rutas míticas de la sierra madrileña (18x2=36kms), que nunca antes había hecho en toda su extensión. Y ese reto tendrá que esperar, todavía, una temporadita más. Cuando salí del coche ya vi que los planes iniciales podían acabar cambiando.
Hacía un viento de narices, el cielo estaba totalmente encapotado y algunos copitos de nieve caían sobre el asfalto. La sensación de frío era muy grande
Subí hacia la Bola del Mundo (2.265 metros) y una vez ahí, no veía tres en un burro, la niebla lo cubría pràcticamente todo.
Un pequeño huequecito entre la niebla me ayudó a encontrar el camino hacia el cerro de Valdemartín (2.283metros), donde llegué un rato más tarde. De repente se abrió el cielo y aproveché para reorientarme. En esta segunda imagen se puede ver, al fondo, una de las Cabezas de Hierro (2.383 metros). 
En la vertiente sur, en esta última fotografía, la Pedriza me ofrecía esta preciosa panorámica. Pero cuando seguí Cuerda Larga hacia adelante, envuelto entre nubes otra vez, volvía a no ver nada de nada. El viento soplaba con violencia y decidí cambiar de planes. En la Loma de Pandasco (2.238 metros) dejé el camino a la derecha y bajé por la vertiente norte de la montaña, en dirección a Rascafría, hacia cualquier lugar en el que pudiese encontrar mejores condiciones.
Entre arbustos y riachuelos, el viento y la nieve, sufrí un pequeño tropiezo y me caí de bruces. No me hice nada, pero cuando llegué a una pista forestal que avanza de este a oeste, me di cuenta de que me había hecho una herida y que no había dejado de sangrar. 
Un poco de agua para limpiarla y continué avanzando. Ya no hacía tanto frío, no llovía ni nevaba. Después de cinco cómodos kilómetros corriendo con comodidad, me animé y decidí volver a subir montaña arriba, abandonando la pista, para volver a la Cuerda Larga. Lo hice a la altura de Valdesquí y cuando llegué a la Bola del Mundo, el panorama apenas había variado.
Había más nieve, viento y frío (-5ºC)  que antes. Se veía tan poco que no lamenté los kilómetros de pista forestal por los que había corrido, buscando la calma. Al final, 30 kms, 4 horas, 1.550 metros de desnivel positivo y un gran estreno de las nuevas Asics Fuji Trabuco 2. Con ellas correré la Ultra Trail Collserola, la semana que viene.

2 comentaris:

Andrea ha dit...

Ai, Sebas, un dia ens donaràs un bon ensurt!

Sebas Guim ha dit...

Noooooooooooooooooooooooo....;-)