divendres, 27 de setembre del 2013

DUES SETMANES I...LA GUADARRAMA TRAIL RACE!!!

(((VERSIÓN EN CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)))

Falten justament dues setmanes i crec que començo a estar preparat.
El compte enrere, ara sí, ja ha començat. Sumo quilòmetres i un cert volum de desnivell positiu, tot i que sempre podria ser més gran. Em manquen hores d'entrenament nocturn i seguretat per afrontar aquella fase delicada de la cursa que s'obre al voltant de les vuit hores de competició. En aquell punt estàs molt cansat i et fa la sensació que ja no s'està decidint res ja que les distàncies, tant amb aquells que et precedeixen com amb els que et persegueixen, estan molt marcades. I aquest aspecte et pot conduir a un avorriment. Fa estona que duus el pilot automàtic encès i penses poc. 
Allà, encara que no ho sembli, també es decideixen les curses d'ultrafons. Allà és on alguns s'entreguen a allò de "que passi el que hagi de passar" i perden qualsevol opció competitiva. Jo ho he viscut i he caigut...tot i que vaig recuperar-me a temps per salvar els mobles. Però la línia és molt fina i sempre em fa por tornar a enfrontar a aquest moment i no ser capaç de superar-lo. És difícil ser prou fort, mentalment, per decidir que vols seguir lluitant.
A la Bola del Mundo amb en Toribio - tornaracorrer.blogspot.com
 Però com tot, això també s'entrena. En curses i en entrenaments llargs. De les primeres no n'he fet gaires però d'entrenaments vaig ben servit. L'última sessió interessant la vaig fer dimecres amb un amic de Radio Marca, en Miguel Ángel Toribio. Jove, fort i amb ganes de muntanya, va apuntar-se a acompanyar-me a Cercedilla. Vam descobrir el camino del Calvario per pujar cap al Port de Navacerrada (tot i que un cop dalt, vam veure que tampoc aquesta és la ruta que se seguirà en la Guadarrama Trail Race). L'ascens a la Bola del Mundo, per una de les pistes d'esquí, es va fer molt dur (i per aquesta zona, la que vam seguir, sí que passarà la cursa!!!) i el fred que feia al cim em va fer recordar que acabem de canviar d'estació i que no em podré despistar en els avituallaments...o em quedaré glaçat.
Molts dubtes i alguns nervis que ja comencen a aparèixer. Està sent una setmana interessant i bastant prolífica a nivell de quilòmetres (33-10-28-10...) fins avui, que me l'he pres de descans. El cos és savi i m'ho estava demanant.
A casa descansant - tornaracorrer.blogspot.com

DOS SEMANAS Y...LA GUADARRAMA TRAIL RACE!!!

Faltan justo dos semanas y creo que empiezo a estar preparado. La cuenta atrás, ahora sí, ya ha empezado. Sumo kilómetros, así como un cierto volumen de desnivel positivo. Me faltan horas de carrera nocturna y un poco de seguridad para afrontar aquella fase delicada de las carreras de ultradistancia que llega hacia las ocho horas de competición. En ese punto estás prácticamente sin fuerzas, muy cansado, y tienes la sensación de que la suerte está echada y ya está todo decidido, que la distancia con los que te preceden y los que te persiguen son excesivamente largas. Y todo ello puede llevarte al aburrimiento. Llevas rato con el piloto automático encendido y piensas poco. Pues es ahí, aunque no lo parezca, donde se deciden las carreras de ultrafondo. Es ahí donde algunos se entregan a los designios de la carrera, al "que pase lo que tenga que pasar" y pierden cualquier tipo de opción competitiva. Yo lo he vivido y sucumbí a la carrera...aunque luego me sobrepuse y salvé la situación. Pero siempre temo que la próxima vez no vuelva a caer...y no me levante para seguir adelante. Es difícil ser lo suficientemente fuerte para decidir que quieres seguir luchando.
Con Toribio en la Bola del Mundo
Pero como tantas otras cosas en la vida, esta situación también se prepara. En carreras y en largas sesiones de entrenamiento. Carreras no he hecho muchas, pero a nivel de entrenamientos, creo que lo llevo bastante bien. La última sesión interesante la hice el miércoles con un amigo de Radio Marca, Miguel Ángel Toribio. Joven, fuerte y con ganas de montaña, se animó a acompañarme a Cercedilla. Descubrimos el camino del Calvario, que nos condujo al Puerto de Navacerrada (aunque luego nos dimos cuenta de que esa tampoco es la ruta que se seguirá en la Guadarrama Trail Race). El ascenso a la Bola del Mundo, por una de las pistas de esquí, se hizo muuuuy duro...y por aquí sí que tendremos que pasar!!! Además, el frío que hacía en la cima me alertó sobre el reciente cambio de estación. Habrá que estar atento y no relajarse demasiado en los puestos de avituallamiento...o nos quedaremos helado.

Muchas dudas y algunos nervios que ya empiezan a aparecer. Está siendo una semana bastante prolífica, a nivel de kilómetros (33-10-28-10...), así que hoy he decidido tomarme un descanso. El cuerpo es sabio y me lo estaba pidiendo.
Descans recuperador

2 comentaris:

joan ha dit...

acabada la feina yorno a llegir les teves cròniques, em venia de gust. I ja veig que ja ets ultrafondista, en els entrenos, en la preparació psicològica, en les pors i sensacions... acumula bagatge i experiències que d'aquí poc o molt, no ho se, m'hauràs d'encabir al club. Salut, fiereta.

Sebas Guim ha dit...

Saps que seràs benvingut, Joan!!!