diumenge, 18 de setembre del 2011

AMB AQUESTA HUMITAT NO HI COMPTAVA

Quina manera de suar!!! Des de l'inici de l'escalfament ja he notat que la cursa se'm faria dura. No recordava el recorregut però m'ha encantat. Córrer a Barcelona té sempre un encant especial i fer-ho per la zona final de la marató, més encara.En el que no havia pensat era en la humitat que hi fa i que, avui, per a mi, ha estat decisiva.
Setantè de la general i amb un temps final que tampoc ha estat bo: 35'56". Sabia que em costaria baixar de 35', tot i que tenia confiança que podria aconseguir-ho. No ha estat així, ho he vist clar des del tercer quilòmetre.


Després d'una sortida ràpida, en zona descendent, he passat el primer parcial en 3'18", massa ràpid pel que tocava. El segon ja ha quedat compensat amb un 3'38" d'excessiu càstig. Però el tercer ha estat el que m'ha sobtat, ja que em sentia còmode, a la Gran Via, i creia que duia un bon ritme. Un 3'37" traïdor que m'ha fet obrir els ulls. Alguna cosa anava malament i no me n'estava adonant. Al voltant d'aquesta franja m'he anat movent tota l'estona, sense poder accelerar i tanmateix sense punxar. Els dos últims quilòmetres, al final de Sepúlveda i tota la zona del Paral·lel, he mantingut el ritme. Això m'ha permès anar superant corredors. Un d'aquests ha estat en Jordi "Toti" Ribas, tota una institució atlètica i gran referent, però que es troba lluny del seu millor moment de forma. El recuperarà quan vulgui. Però avui, el fet de guanyar-lo, m'ha suposat una alegria. Es tracta de buscar el costat positiu a les coses, oi?
De negatiu ja n'hi ha: després de la cursa he anat a rodar una estona ben suau, per la muntanya de Montjuïc, i m'he fet una contractura al bessó. Ja m'hi he fet unes primeres fregues però no sé cap a on evolucionarà. Creuaré els dits.


A La Mercè he pogut retrobar-me amb amics i coneguts (de tota la vida, de les Aigïes, del bloc...), i això són sensacions que no experimento a les curses que corro a Madrid. Una diferència, de tantes...Felicito a en Joan Prats, en Joan Piqué Serra, en Jordi Ribas, l'Arcadi Alibés, en Xavi Bonastre, en Jordi Antolí, en Mario Badia, en Joan de Sant Pol, en Guillem de Mallorca, en Jordi Soler, la Cristina Collado i tanta altra gent que ha sortit aquest matí al carrer a fer esport per Barcelona.
Abans de la cursa, imaginava que m'aniria millor. La setmana ha estat bona: dimarts vaig tornar a fer canvis de mil, al Retiro (3'34-3'30-3'29), i vaig millorar les referències que tenia; dimecres vaig pujar a La Pedriza i vaig córrer entre els 1.000 i els 1.500 metres d'altitud. Però avui s'ha demostrat que hi ha més paràmetres que cal tenir en compte i la humitat m'ha superat.
Tot i això, sempre optimista, tanco un cercle de quatre setmanes amb quatre bones curses i n'inicio un altre de dues setmanes sense curses però amb càrrega de quilòmetres. Segur que també m'ho passaré de meravella.

7 comentaris:

jag75 ha dit...

Sebas!

ja he vist ja la careta que feies xò no tenia clar quanta dife`rencia em portaries, pensava que seria un 34 però ja he vist que no... Encara he tret una mica de força per animar-te al paral.lel(feia segles q no ho feia en una cursa on hi fossim els dos jejeje).
Un orgull que em citis en la crònica, ja saps que un dels referents atlètics sempre has estat tu (encara recordo els teus valuososo consells abans del meu debut en la marató).

jo al final, 38m42. Molt satisfet, és el que toca ara.

vinga, ens veiem aviat espero

una abraçada

Joan Castellà ha dit...

De fet no es ni la millor cursa ni en el millor moment de fer un bon registre en 10 kms . Però tot i el clima has fet un registre boníssim .

Cuida´t la contractura.

Xavi ha dit...

Ets un crack! Ah! I les teves cròniques m'encanten. Que lo sepas !!!

Guillem ha dit...

La veritat és que la cursa de la Mercè és la meva cursa de 10Km favorita de Barcelona, i si que té un encant especial, pel recorregut, per l'esperit més amateur i menys comercial que altres...

Llàstima d'objectius, però bé, ho deixarem en què la humitat no ens ha deixat...

Un plaer haver-te saludat!
Ànims i a seguir camí de Donostia!!

joan ha dit...

Que dius fiera, com ha anat la matinada a l'aeroport, i el tema de la contractura, segur que no serà res, l'oli de casa fa miracles.
I si, et dono la raó, la humitat és moooolt txunga, però té l'avantatge que quan passem a més fred el salt qualitatiu és important. Les sèries que faràs et sortiran de fàbula. Apa nen, i un altra cop serà... a Mollerussa... qui lo sa??

angel ha dit...

Sebas,sentí mucho no bajar a Calabria-Sepúlveda a darte un aplauso.Y, aunque Mila se enfade por no avisar, el sábado por la noche salí del clínico. No es nada grave. Un abrazo Angel

Sebas Guim ha dit...

Gràcies pels ànims. Ara per ara, el resultat ha passat a un segon pla.
Ánimo Ángel, para ti también. Un abrazo.