diumenge, 15 de maig del 2011

SOBRE MUNTANYES REALS I VIRTUALS

El temps passa. Els dies que hem deixat enrere no els tornarem a recuperar ni a viure. I no només els dies, també les setmanes, els mesos, els anys...El món es mou a una velocitat de vertigen. I jo, a quina velocitat em moc? No en tinc ni idea. M'agradaria pensar que no estic deixant-lo escapar.
Sables va quedar enrere. Ara s'apropa la Desman (per passar-ho bé), després anirà el Kilimanjaro (un repte personal) i a finals de novembre una nova marató de Donosti (una altra vegada Donosti). Per squest últim objectiu es requereixen un mínim de dos cents entrenaments. En Mou diria que tornar a ser "sub-2h40" s'ha convertit en una obsessió per a mi. I jo li donaria la raó. Sé què cal fer per aconseguir-ho, però se'm fa una muntanya posar-m'hi.
Serà que estic cansat?
Tindré algun virus?
Necessito una mica de platja?
O què?
Segur que hi trobaré respostes.