Però ha aparegut. Com si res. D'un dia per a un altre.
Fa dues setmanes vaig anar a veure l'Ángel Tiradas, el meu fisio, i des d'aleshores el genoll va decidir donar-me una treva. Al començament no m'ho vaig prendre seriosament, ja he viscut mil recaigudes i no les assimilo gaire bé. Però aquesta setmana vaig decidir fer un pas més enllà i vaig trencar la barrera dels 10 kms. Ahir en vaig fer 15, de meravella, i avui 17 més. Una distància que em torna a connectar a Sables. L'última etapa, la més curta, la senzilla, el passeig, era només de 17 kms. Avui, un mes i mig després, hi he tornat. A un ritme de 4'27", que encara fa riure (però menys), torno a sentir-me còmode i optimista.
La tiradeta d'aquest matí no es veurà ampliada en els pròxims dies, no. En quatre setmanetes hi ha la Desman i necessito fer pujades, a ritme, a tot drap. De les cinc proves que hi ha (cursa d'orientació, cross per relleus, kayac, rafting i btt), la que més m'agrada és el cross per relleus. S'acostuma a fer en una zona d'altitud (alguna vegada l'han fet al Pla de Beret), en un circuit molt explosiu. Per això necessito acostumar-me a les pujades. Si són d'un parell de quilòmetres, millor que no pas d'un. I si són a la Sierra, millor que en un parc. Circumstàncies obliguen, de moment les faig a la Fuente del Berro, Madrid, al costat dels estudis de TVE. Mentre no pugi a la muntanya, aquest serà el meu banc de proves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada