dilluns, 28 de febrer del 2011

PROVA SUPERADA, PERÒ SI PARLEM DE LA MARATÓ DEL SÀHARA, POCA BROMA


No és senzill córrer amb la calor i la sorra del desert i menys fer-ho durant 42.195 metres. La motxilla és una altra història, ja hi estic acostumat, a més, no hi duia gaire pes. He arribat el 21è i he fet un temps de 3h49'. He patit, sobretot en la segona part, la que va del 32 fins al final. He patit rampes al bíceps femoral de la cama esquerra en l'últimíssim tram.

Però m'ho he passat de cine. Al pas de cada poble hi havia un molt bon ambient, sobretot dels nens i nenes, que feien un descans a l'escola per sortir a animar els corredors. En llocs indeterminats, al llarg de tota la prova, grups de dones saharauis animaven fent el clàssic so labial que les caracteritza. Animaven a canvi d'un somriure...ni tan sols això. Animaven i punt. I no sabeu quant s'agraeix.

Feia caloreta, però menys de la que es podia esperar per aquestes contrades, a més, feia un xic de vent, que també va molt bé. Però amb el que no comptava jo era amb la sorra. I sembla mentida, oi? El fet és que tant ahir com abans d'ahir vaig córrer pel desert i la sorreta anava barrejada amb pedres i tot plegat enduria una mica el terreny. Aquest matí les coses no anaven així, com a mínim no tota l'estona. I córrer per un desert amb dunes de sorra (per petites que siguin, com les que hi ha entre Al-Aioun i Smara) és fa molt complicat. El peu rellisca dins de la vamba i la vamba rellisca per la sorra. Tinc sort d'haver seguit els consells de la Montse Conesa, que em va recomanar posar-me una cremeta especial per endurir la base del peu i els dits. Si no ho hagués fet, probablement estaria ple de llagues.

Fa mitja horeta m'he dutxat, primera aigua que em cau per sobre en els últims tres dies. I ara sóc un home nou. No, perdó, ara sóc un home net. M'he recuperat del "iu-iu" de l'arribada i començo a tenir gana. Bon senyal. Després d'haver fet 30 kms dissabte i 31 diumenge, demà, si fos a Sables, em tocaria l'etapa llarga, d'aproximadament 80 kms. No vull ni pensar-hi. Qui m'ha manat a mi ficar-me en aquest embolic?

Vull aprofitar la plataforma que suposa aquest bloc per agrair l'article que el meu amic del diari AS, José Luis Guerrero, va escriure al seu diari. Em feia quedar una mica millor del que sóc realment. Aquí hi deixo el link de la peceta. Fa una certa il.lusió.

diumenge, 27 de febrer del 2011

ALGÚ M'ACOMPANYA A CÓRRER PEL DESERT?

Escric d’una tirada dues croniquetes dels dos primers dies al Sàhara.

1.-No fa ni 24 hores que vaig sortir de casa i veig que això es farà dur. Pot ser que aquesta sensació em vingui al cos perquè ahir no vaig dormir en tota la nit (vam sortir de Madrid a les dues de la matinada, amb molt retard, i no ens hem plantat al camp de refugiats d’Smara fins a les vuit del matí) o potser també és perquè després de no haver-ho fet me n’he anat a córrer…30 kms., amb la motxilla plena amb 5 kgs, un sol que cremava i menys de tres quarts de litre d’aigua (amb una pastilla d’Isostar) i un gel. Sí, entenc que deu ser per tot plegat.

Quan he arribat a la Haima 8 (que de haima no en té res, és una construcción tancada, Quatre parets, de fang, amb un terra ple de catires i quatre matalassos) m’estaven esperant per dinar. Eren les tres de la tarda…tardíssim. Jo havia avisat a les dones que no m’esperessin. Però, malauradament, ho han fet. Al final he estat 2h 53’ corrent. Ara estic més descansat, he dormit una mica. Però la sorra ja m’ha calat per tot arreu, tinc les mans seques, la pell seca, tot sec. L’ambient és ple de pols. La sensació no és agradable.





2.-Avui ha anat molt millor.Vam anar a dormir d’horeta, després de sopar uns bons espaguetis mentre vèiem el Barça guanyar a Son Moix. He carregat els dipòsits que ahir, a la mateixa hora, tenia totalmente buits. A la casa hi dormíem els quatre corredors (Julián García; Antonio, el cordovès, i en Javi, de marca.com, a banda hi havia la Monine, mestressa de la casa, i Quatre dels seus fills. Després del descans i amb un parell de brioixos a l’estómac he sortit a córrer. Era més d’hora que ahir (les nou del matí) i feia una fresca molt agradable. M’he dirigit una mica més cap al sud i després de dotze quilòmetres m’he trobat un arbusto. M’he parat a fer-li fotos, commogut pel que em semblava un Miracle de la naturalesa. 25 minuts més enllà el que m’ha semblat veure ha estat un arbre…i després un altre. Ha estat molt emotiu, a la meva vista no hi havia res més que sorra, terra, pedres, desert, cel, sol…i dos arbres que s’anaven fent una mica més grans a cada passa que feia. Què bonic. Cansat, després de gairebé tres hores corrent, he arribat a la casa. 31 kms d’un entrenament meravellós. I demà, la marató.


dijous, 24 de febrer del 2011

SERRELLS D'ÚLTIMA HORA

Avui no m'he entrenat i això és notícia. Ni córrer ni el.líptica. El cansament acumulat, la feina i encàrrecs diversos que he de deixar fets abans de la sortida m'han impedit dedicar-me, ni tan sols una horeta, al meu oci malaltís. A la motxilla del Sàhara hi he posat el sac de dormir, que és una de les grans perocupacions per Sables. Em vaig comprar el de mig quilo però crec que acabaré passant fred. Aquesta setmana que em passaré al desert determinarà si m'he de gastar uns calerons més i comprar-me el sac de 750 grams, amb el qual estaria (teòricament) còmode a 0ºC. La decisió seria difícil de prendre, tenint en compte que ja tinc un altre sac d'1 kg que permet temperatures de -10ºC!!! Val la pena pagar 130 euros per 250 grams? Ho decidiré quan torni d'aquesta primera aventura al desert.

Aquesta marató també m'ha de servir de banc de proves per a la resta de material que faré servir a Sables, així com de l'alimentació. A nivell d'àpats, en principi, menjarem amb les famílies que ens acullin en les seves haimes, al camp de refugiats de Smara, així que en aquest sentit no hi podré fer res. Però podré provar, en canvi, les barretes, gels i resta de productes isotònics, energètics i de recuperació, ISOSTAR. Diuen que no és el mateix prendre-te'ls enmig d'un entrenament a la muntanya, com estic fent aquests últims mesos, al voltant de 5ºC o fins i tot en temperatures inferiors...que fer-ho a 40ºC. El cos pot no ser tan receptiu. D'experiències i anècdotes n'hi ha moltes, però vull tenir les meves pròpies i, si hi ha una possibilitat que el meu cos s'acostumi abans de Sables, moltíssim millor.

El tema de la càmera també és una altra història. A la Marató del Sàhara farem un reportatge per emetre a TV3, però també és una novetat per a mi, el tema de córrer i gravar. Carregar una càmera, per petita que sigui, és un incordi. He fet entrenaments amb pes i càmera, però segur que no tindran res a veure amb el repte de fer-ho al desert, en plena competició.

La resta són les ganes que tinc d'agafar aquest avió i iniciar l'aventura sahariana. Fa anys algú em va posar, injustament, el sobrenom d'El Guerrouj. Era simplement per la morenor de la meva pell i perquè era migfondista. Aquests dies tindré l'oportunitat de practicar en els terrenys on van començar a córrer grans estrelles de l'atletisme àrab que vaig admirar (i admiro encara avui) profundament: Hicham El Guerrouj, Nourredine Morceli i Said Aouita, mites d'Algèria i el Marroc, però mites també arreu del món.

dilluns, 21 de febrer del 2011

QUATRE DIES I MARXEM CAP AL SÀHARA

Ahir vaig fer 30 kms a la Casa de Campo i em van sortir a una mitjana de 4'27" (després d'haver començat els sis primers a 6'17"), carregadot. Ho vaig fer amb les Salomon XT WINGS S LAB 3, un model molt lleuger (només 320 grams!!!) però molt estable. En vaig quedar molt satisfet. La vamba no té foradets per on pugui entrar sorra...bé, la sorra entrarà per allà on vulgui però crec que dels tres models que he provat (els altres dos són les XT WINGS i les XA PRO), potser és el més adient. De moment he decidit endur-me-les a la Marató del Sàhara...i ja veurem. Després d'haver tornat a superar els 120 kms, la setmana passada vaig mantenir les bones sensacions que m'acompanyen últimament. Però com que no tot poden ser bones notícies, he de dir que la motxilla m'ha fet una nova ferideta, ara al melic, a causa del rebot constant de la bossa del davant.


Avui, a més, m'ha saltat disparat un dels bidons que duia penjats al pit, amb tanta mala sort que un cotxe hi ha passat pel damunt...l'havia comprat dissabte. Em queda el consol que no me l'anava a endur a Sables. Afortunadament el portabidons no ha caigut i Isostar m'ha enviat ampolles noves. A tot això, queden només quatre dies per sortir cap al Sàhara. Mentre faig i desfaig llistes de coses, avui he de decidir què faig amb la samarreta, amb què corro i on la serigrafio.

dimarts, 15 de febrer del 2011

GANES DE MUNTANYA, GANES DE DESERT

Dues setmanes seguides treballant em van impedir sortir cap a la muntanya el cap de setmana passat, així que entre això i el fet de no disposar de la motxilla Sables, vaig estar corrent lleugeret de pes i els entrenaments van sortir força rapidets. Després de les SALOMON XA PRO 5 n'he provat dues més (les WINGS LAB i les XT WINGS II), totes m'han  funcionat força bé, però no he pogut provar-les en muntanya. Aquest proper cap de setmana prendré una decisió. Del que tinc ganes és de pujar a l'avió i aparèixer a l'Àfrica per a la Marató del Sàhara, ja només falten deu dies. Tinc "mono" de desert, set de calor i ganes de patir. I això que sóc conscient que n'acabaré més que fart...

dissabte, 5 de febrer del 2011

SALOMON XA PRO, PRIMER TEST DE CALÇAT PER A SABLES

Es va apropant el moment i cal prendre decisions. No tinc encara decidit amb quines vambes correré pel desert. Sé segur que seran Salomon, però no sé quin model. Avui sóc a Barcelona i he estrenat les XA PRO, per Collserola. 30 kms en més de dues hores i mitja. Cap ferida, cap torçada de turmell, tanquen molt bé, se m'amotllen bé al peu, són lleugeres i fresques. La puntera m'encanta, sóc especialista en ensopegades amb pedres i la coberta d'aquest model m'evita ungles trencades.


A Barcelona hi arribo amb un munt de quilòmetres a les cames. En total crec que aquesta setmana en tornaré a fer més de 120, com la passada. A partir de dilluns, obligat per un excés de feina, baixaré el nombre de quilòmetres setmanals. Falten menys de tres setmanes per a la Marató del Sàhara (ja m'han confirmat que hi aniré), així que tampoc em puc cremar...baixo per tornar a pujar, més endavant.