diumenge, 29 d’agost del 2010

TRIST I DECEBUT, SEMPRE ET QUEDA EL CÓRRER

Alguns ho fan per aprimar-se, d'altres per mantenir la línia o simplement per fer una mica d'esport. Però aquells que ho portem a la sang ho fem gairebé per necessitat. D'estímuls n'hi ha tants que no sóc capaç de fer una llista perquè potser no l'acabaria. Però quan estàs malament, perquè has tingut un mal dia, la suada de torn et refresca, per molt que estiguis a més de 30ºC. I aquest era el cas el dia d'avui. No havia estat una cap de setmana dolent...sinó pitjor. Com que me'n sento responsable, la sensació que tenia era de tristesa i  decepció. Amb mi.

Aquest matí però, he corregut a Sotillo de la Adrada. He millorat 1'26" el temps que vaig fer la temporada passada, aturant el crono als 36'08". Tot i que he anat en regressió, de més a menys, acabar el primer 10.000 de l'estiu a una mitjana de 3'36" em deixa un bon gust i sensacions positives. Només són 10 kms però ja els faig a un ritme superior al que voldria dur a la marató (3'42"?). La classificació oficial tampoc em deixa malament, 22è, nou posicions millor que l'any passat.

El bon resultat de la cursa no em fa oblidar els errors comesos. Però com a mínim em servirà per aprendre'n.

1 comentari:

joan ha dit...

Em preocupes, fer servir el blog com a teràpia em sorprèn; i de la cursa, en el camí correcte.Ànims en el que pugui ser...